Gentilicis

GENTILICIS

Gentilicis: Alacantí, valencià, espanyol, alemany, xinés....

Els gentilicis són adjectius derivats de topònims (noms de llocs), amb valor també de substantiu. S'utilitzen per designar genèricament els habitants d'un lloc concret i per a referir-nos a tot allò relatiu o que pertany a un poble, ciutat, país...

Exemples de formació dels gentilicis:

• Per a formar gentilicis de topònims de l'àmbit lingüístic català utilitzem, entre altres, els següents sufixos:
  -Afegint -à, -ana: Andorra, andorrà, andorrana; València, valencià, valenciana; Manresa: manresà, manresana...
  -Afegint -i, -ina: Alacant, alacantí, alacantina; Barcelona, barceloní, barcelonina; Xàtiva, xativí, xativina...
• Per a formar gentilicis d'exotopònims, és a dir, de paraules de fora de l'àmbit lingüístic del català, utilitzen entre altres els següents sufixos:
  -Afegint -eu, ea: Europa, europeu, europea...
  -Amb -eny, -enya: Extremadura, extremeny, extremenya...
  -Amb -o, -ona: Bretanya, bretó, bretona...
• També hi han casos os s'admeten dues terminacions: barcelonès/barceloní, germà/germànic, egipci/egipcià... I altres casos on hi ha més d'una forma perquè hi ha més d'un arrel: espanyol/hispà/hispànic (Espanya), nipó/japonès (Japó).
• Per últim hi han gentilicis irregulars que no afegeixen directament el sufix sobre l'arrel, sinó que presenten diferències amb el topònim originari: basc (País Basc), carioca (Rio de Janeiro), belga (Bèlgica)...

ACTIVITATS:

1. Activitat puntual: preguntar als xiquets de la classe d'on són i d'on són els seus pares i ajudar-lo a trobar els gentilicis.
2. Relacionar els noms d'alguns països, ciutats i pobles amb els seus gentilicis.
3. Fer un trencaclosques gran a classe de les comunitats autònomes d'Espanya on en cada peça estiga escrit el gentilici en lloc de el nom de la comunitat.
4. Aprofitant l'activitat anterior, ampliar els gentilicis de la nostra comunitat.
5. També existeixen gentilicis dels planetes del sistema solar, encara que de manera genèrica es por dir extraterrestre a tot el referent a fora de la Terra. Aprofitar els gentilicis per a aprendre també el nom dels planetes: mercurià (Mercuri), venusià (Venus), terrícola (la Terra), selenita (la Lluna), jovià (Júpiter), marcià (Mart), saturnià (Saturn), neptunià (Neptú).

Bilingüisme al poder

Actualment a les escoles de la nostra comunitat trobem tres tipus de programes educatius diferents segons l'ús del valencià i del castellà en l'ensenyança. És molt important triar el programa que més s'adapte a les necessitats de l'estudiant, ja que segons l'elecció el xiquet es farà bilingüe, i parlarà perfectament tant el valencià com el castellà, o no. Els tres programes són els següents: el PIP (Programa d'Incorporació Progressiva) que utilitza com a llengua vehicular el castellà, però a voltes s'incorporen una o dues assignatures en valencià, com el coneixement del medi; el PEV (Programa d'Ensenyament en Valencià) està dissenyat pensant en valencianoparlants, encara que el castellà s'utilitza en les matèries corresponents; per últim en el PIL (Programa d'Immersió Lingüística) la llengua utilitzada també és el valencià i el castellà té la mateixa presència que en el programa anterior, però està pensat per a castellanoparlants, que amb este mètode dominaran el valencià igual de bé que el castellà

Ser bilingüe no sols servirà als estudiants per obrir-se més portes al mercat laboral, sino que un recent estudi, realitzat a l'universitat Jaume I de Castelló, ha demostrat que el cervell d'aquestes persones bilingües treballa amb més eficàcia i rapidesa. Els bilingües reaccionen més ràpid i es concentren amb més facilitat al seu objectiu que els monolingües.

Per tot això crec que és important triar el programa educatiu adequat i tindre en compte els avantatges que suposa l'escola en valencià.

El facebook es cola a l'escola

Hui en dia l'ús de les tecnologies és molt comú, i estes ja han arribat a les aules. A Catalunya ja s'ha implantat un sistema tecnològic educatiu, anomenat eduCAT1x1. Aquest sistema requereix l'ús dels ordinadors a les aules, així com els llibres digitals. Però com es podeu imaginar te conseqüències positives i negatives.

En primer lloc els punts negatius son principalment temes econòmics, ja que els ordinador tenen un preu molt elevat i obliguen a les famílies a tindre internet i ordinadors a casa per als xiquets. A més a l'escola quan es trenca l'Internet, es desbaraten les classes, ja que els mestres es queden sense materials i tenen que fer fotocòpies per a poder explicar la materia. Però avui el problema més gran és un altre: les anomenades xarxes socials, que son les responsables de donar-li tan mala fama a aquest pla educatiu. Aquetes distreuen als xiquets, perquè amb elles es comuniquen amb la resta d'amics, també juguen, penjen fotos, parlen pel xat... I moltes vegades en lloc d'escoltar al mestre o fer els deures, es posen a navegar per elles, convertint els estudis en un lloc d'oci. Per últim dir que aquest métode està poc dessarrollat per el seu elevat cost que no permeteix imprantar-ho a totes les escoles.

D'altra banda el pla eduCAT1x1 també te avantatges perquè és un sistema molt ràpid, còmode i de facil utilització. En primer lloc és bó per a la salut de l'esquena dels xiquets ja que no han de carregar amb llibres. També a la llarga és un métode ecónomic perquè evita la compra de llibres tots els anys, encara que requerisca una inversió important al començament del curs. I finalment el tema més important, el tema de les xarxes socials, qué es el problema que més preocupa al pares es pot solucionar si tant a l'escola com a casa s'utilitcen sistemes de control que trenquen la llibertat a l'hora d'utilitzar l'internet, permint no més l'accés a determinades págines enfocades a l'educació.

Amb tot açó no volen dir que l'Internet no siga un bon métode d'ensenyament però també hi ha que recordar que no es l'únic, perqué els llibres de text, diccionaris, encicloopèdies i altres, son métodes que sempre es podrán utilitzar per a l'educació.