Hola de nou a tots els que formen part d'aquesta escola i segueixen el bloc,
hui volia parlar-vos de la IV Setmana de l'educació plurilingüe celebrada fa poquet a la Universitat d'Alacant, amb el tema principal d'aquest any: Bones pràctiques en Educació Plurilingüe. Aquestes jornades consisteixen en una serie de conferències on s’han abordat de forma diferent les qüestions més importants sobre l’educació plurilingüe. En aquesta setmana, on he participant assistint com a públic, hi han hagut un total de dotze conferències distintes i molt variades. Unes han tractat de forma més teòrica sobre el plurilingüisme, parlant dels sistemes educatius i de possibles reformes per arribar al plurilingüisme, altres sobre llibres o també sobre els congressos de l'Escola Valenciana, també sobre projectes interessantíssims on els docents que amb tingut l'oportunitat de treballar amb ells van vindre per a contar-nos la seua experiència...
Així teniu el tríptic d'aquestes conferències, per si voleu donar-li una ullada: http://www.iifv.ua.es/UEM/triptic_bonespractiques.pdf
Entre totes aquestes interessants conferències m'agradaria parlar-vos especialment d'una que va cridar la meua atenció, i que m'agradaria compartir amb vosaltres, ja que personalment m'ha fet replantejar-me algunes coses, com si estem educant de forma correcta als nostres xiquets, ja que al veure l'experiència d'aquesta escola i veure les diferències respecte a la forma que nosaltres eduquem ja que m’he adonat de que segurament hi ha formes molt més efectives i senzilles d’ensenyar llengües als xiquets.
El títol d'aquesta conferència és: Introducció d'una segona llengua i del llenguatge escrit, partint del llenguatge oral matern. Amb les mestres Lialiana Carbó i Jùlia Salort del CEIP “El Castell”, Almoines (València). Aquest és un breu resum:
És clar que hi han condicionants, com la família i el context social, que fan més senzill o complex l'aprenentatge d'una llengua.
En aquest col·legi han fet un enfocament de treball, ja provat a Barcelona, on es fa una interacció entre el llenguatge oral i escrit, amb l'objectiu de dominar el castellà, el valencià i l'anglés.
Sobretot amb l'assignatura d'anglés on la metodologia es basa en que una llengua s'aprén quan s'utilitza, per això des de els tres anys en aquesta assignatura la mestra no més parla en anglés, però treballa molt amb elements visuals,gesticulant amb les mans, amb objectes, dibuixos...
Deixant a un costat l'anglés, per aprendre a escriure treballa amb els noms dels xiquets i amb les síl·labes dels noms va formant noves paraules, com per exemple: CArolina i Camisa. Així aprofiten els coneixements anteriors dels xiquets, ja que cadascú sap escriure el seu nom, per aprendre noves paraules i adonar-se de que no és tan gran la diferència entre el seu nom i la resta de paralules.
També treballen amb texts, dibuixos, poesies, refranys, endevinalles...
Amb aquest programa són els xiquets els que consoliden la seua pròpia evolució.
Altra cosa que va cridar la meua atenció va a ser que per als alumnes sense competències bàsiques de les llengües que es donen a l'escola, com el cas que ens presenten d'un xiquet marroquí, que no parlava gens, va començar a parlar sense grans problemes quan se l'assignen tasques o si li presenten situacions on té que parlar de forma quasi obligatòria.
I vosaltres, que penseu d'aquest programa?
Quan siga la V Setmana de l'Educació Plurilingüe us avisaré, per si a algú l'interessa.
Una salutació, Marieta.
